La Nebulosa és com una bombolla blava que envolta una estrella, anomenada EZ Canis Majoris, considerada una pre-supernova, i que ha deixat anar la seva capa externa d’oxigen ionitzat, fet que provoca el color blau intens del seu aspecte
La Nebulosa
Es va formar fa uns 70.000 anys per l’estrella EZ Canis Majoris, al llançar les seves capes d’oxigen exteriors, revelant capes interiors d’elements més pesants. Els vents estel·lars ràpids que bufen a 1.700 km/s creen una nebulosa en forma de bombolla, a mesura que escombren material que es mou més lentament d’una fase anterior de l’evolució de l’estrella. L’oxigen que la componen està ionitzat per una intensa radiació ultraviolada.
La Nebulosa forma part de la Constel·lació del Ca Major, té aproximadament uns 60 anys llum de diàmetre en el seu punt més ample. i es troba a uns 4.530 anys llum de la Terra.
El millor moment per observar el Cap de Dofí és entre el desembre i el febrer. A l’hemisferi Nord, on ens trobem, té una declinació molt baixa, fet que accentua la dificultat a l’hora de fotografiar-la.. Mirant al Sud, al voltant de les dotze de la nit, busquem l’estrella més brillant del firmament, Sirius. Busquem també Betelgeuse, estrella ataronjada que en aquell moment de la nit es situa per sobre de Sirius. La Nebulosa es troba prolongant la línia imaginària que passaria per aquestes dues estrelles fins a la següent estrella brillant, Udra, que és l’estrella més brillant que s’observa a la imatge de la Nebulosa, tot i que no en forma part.
Fotografia final amb el color Blau corresponent a O3, tènue color de fons vermellós amb Hidrogen. Més contrast i molta més definició i sensació de profunditat.
Imatge 1. Stellarium amb les línies de constel·lacions, amb SH 2-308 emmarcada en vermell.
Imatge 2. Ubicació de SH 2-308 més detallada.
FITXA TÈCNICA
La imatge ha estat presa durant les nits dels dies 29 de novembre, 3, 6, 9, 15 i 31 de desembre de 2021, des de Torroella de Montgrí amb un cel de contaminació lumínica 4.9 en l’escala Bortle (que va de 1 a 9), combinant un telescopi refractor TS OPTICS apocromàtic de 714 mm de distància focal i 102 mm d’obertura i un telescopi catadiòptric, model ROWE-ACKERMANN SCHMIDT, de 8 polzades i una distància focal de 400 mm, acoblant una càmera astronòmica refrigerada a menys 20 graus, de la marca ZWO, model ASI294MC PRO.
S’ha utilitzat la tècnica d’apilament de fotogrames (pura matemàtica) aplicant el programa de processament d’imatges astronòmiques Pixinsight 1.8.9 Riple amb un total de 406 imatges de diferents temps d’exposició per tal d’optimitzar el Rang Dinàmic de la imatge final. Els fotogrames apilats han estat:
- 167 fotogrames de 300 segons
- 95 fotogrames de 180 segons
- 144 fotogrames de 60 segons
Per tal d’aconseguir temps d’exposició superiors als 15 segons sense moviment de les estrelles s’ha utilitzat una muntura equatorial de la marca SKYWATCHER model AZ-EQ6 PRO amb un guiatge automatitzat mitjançant una càmera planetària d’alta sensibilitat de la marca ZWO model ASI178MM sobre un segon telescopi de la marca SVBONY de 60 mm d’obertura i 240 mm de distància focal i el programa de seguiment PHD2guiding. Tot el conjunt solidari amb el telescopi principal.
S’ha aconseguit un total acumulat de 75.840 segons d’exposició, que equival a tenir la càmera apuntant a la Nebulosa durant 21 hores seguides i prendre una sola fotografia. Per obtenir aquests fotogrames s’ha utilitzat el programa automatitzat N.I.N.A. (Nighttime Imaging ‘N’ Astronomy An Astrophotography).
S’ha utilitzat un filtre de doble banda de la marca Baader, model UHC S/L Booster
1 Fotograma de 180 segons. Tal com surt
Mateix fotograma amb Histograma estirat
Fotografia final amb el color Blau corresponent a O3, tènue color de fons vermellós amb Hidrogen. Més contrast i molta més definició i sensació de profunditat.
Veient el resultat, em fascina plasmar en una imatge la immensitat de l’Univers d’un passat de milers d’anys i compartir-la amb vosaltres.
De fet aquesta imatge que ara podem gaudir, ha estat captada amb un sensor d’una càmera sensible als fotons, uns fotons que han estat viatjant a la velocitat de la llum, per l’espai en direcció nostre sortejant en la immensitat de l’Univers tota mena d’obstacles durant 4.530 anys.
Només fer-vos veure que és una imatge del passat, sí, del passat i sí, sembla màgia: aquesta imatge es va crear ara fa 4.530 anys, coincidint amb la construcció de la gran piràmide de Kheops, i jo la vaig captar al pati de casa, ARA!!
Us estic convidant a viatjar al passat representat en una fotografia
“Per la nit el cel és pura fantasia” Nicole Krauss
Si amb tot això he aconseguit obrir la vostre curiositat i una mica de fascinació, em dono per satisfet.
Fotografia 2. Centre de SH 2-308