Nebulosa Roseta · Cúmul G lobular NGC 2244
La Nebulosa Roseta, anomenada així perquè recorda a una rosa, és un cúmul obert localitzat en la constel·lació de l’Unicorn. Aquest cúmul conté estrelles supercalentes que generen grans quantitats de radiació i vent estel·lar.
La Nebulosa
En el Catàleg General Normalitzat la Nebulosa Roseta es coneix com NGC 2244 i en el Catàleg Caldwell és la C50. Va ser descoberta per primera vegada per l’astrònom britànic John Flamsteed l’any 1690 i catalogada com a Nebulosa d’emissió (amb llum pròpia) l’any 1830 per John Herschel.
Les estrelles de NGC 2244 es van formar a partir del gas que les envoltava fa només quatre milions d’anys (tot just quan els Homo-sàpiens es passejaven per la terra) i emeten llum i vent que defineixen l’aparença de la nebulosa. La llum d’alta energia provinent de les estrelles brillants joves de NGC 2244 ionitza els núvols d’hidrogen, creant l’aparença de nebulosa d’emissió vermella i el vent de partícules calentes que flueix des del cúmul, contribueix a un complex eixam de gas i de filaments de pols, que lentament marxen del centre del cúmul.
NGC 2244 té una mida d’uns 33 anys llum d’ample i està situada a 4500 anys llum de nosaltres, és visible amb binoculars amb cels clars, cap al centre de la constel·lació de l’Unicorn (Monoceros) a l’hivern cap al Sud a uns 40º sobre l’horitzó (veure imatge 3).
Les estrelles més brillants i massives del cúmul són 12 Mon (HD 46223), amb una lluminositat 400.000 vegades la del Sol i aproximadament 50 vegades més massiva, i HD 46150, 450.000 cops més lluminosa que la nostra estrella, i fins a 60 vegades més massiva, encara que alguns astrònoms creuen que aquesta darrera podria ser una estrella binària.
Fotografia 1. Nebulosa Roseta
Ara sortiu i busqueu-la al cel. La Nebulosa Roseta es situa a la boca de l’Unicorn (Imatge 2). A les nits d’hivern de l’hemisferi nord és fàcil d’ubicar: primer cal trobar el triangle definit per l’estrella més brillant de la nit, Sirius, Procyon (molt brillant també i amb tonalitat blava) i Betelgeuse (menys brillant però també molt fàcil d’identificar, amb tonalitat ataronjada). La Nebulosa ens queda situada en la línia imaginària que uneix Procyon i Betelgense.
Imatge 1. Stellarium amb constel·lacions gràfiques
Imatge3. Vista simulada del cel a l’hivern, observant al Sud. Emmarcat en Vermell la Nebulosa Roseta.
FITXA TÈCNICA
La imatge ha estat presa durant les nits dels dies 14, 15, 16, 17, 22 i 23 de Gener 2022, des de Torroella de Montgrí amb un cel de contaminació lumínica 4.9 en l’escala Bortle (que va de 1 a 9), amb un telescopi Catadiòptric ROWE ACKERMAN SCHMIDT de 8 polzades i 400 mm de distància focal, de la marca CELESTRON i amb una càmera astronòmica en color marca ZWO model ASI294MC PRO refrigerada fins als vint graus sota zero. S’ha utilitzat la tècnica d’apilament de fotogrames (pura matemàtica) utilitzant el programa de processament d’imatges astronòmiques Pixinsight 1.8.1 Riple amb un total de 700 imatges de diferents temps d’exposició per tal d’optimitzar el Rang Dinàmic de la imatge final. Els fotogrames apilats han estat:
80 fotogrames de 15 segons
390 fotogrames de 30 segons
40 fotogrames de 60 segons
30 fotogrames de 180 segons
140 fotogrames de 300 segons
20 fotogrames de 600 segons
Per tal d’aconseguir temps d’exposició superiors als 15 segons sense moviment de les estrelles s’ha utilitzat una muntura equatorial de la marca SKYWATCHER model AZ-EQ6 PRO amb un guiatge automatitzat mitjançant una càmera planetària d’alta sensibilitat de la marca ZWO model ASI120MC sobre un segon telescopi de la marca SVBONY de 60 mm d’obertura i 240 mm de distància focal i el programa de seguiment PHD2guiding. Tot el conjunt solidari amb el telescopi principal.
S’ha aconseguit un total acumulat de 74.700 segons d’exposició que equival a tenir la càmera apuntant a la Nebulosa durant 63 hores seguides i prendre una sola fotografia. Per prendre aquests fotogrames s’ha utilitzat el programa automatitzat N.I.N.A. (Nighttime Imaging ‘N’ Astronomy An Astrophotography).
S’ha utilitzat un filtre de banda estreta de tres bandes (IDAS NBZ), deixant passar només l’espectre electromagnètic dels gasos ionitzats corresponent a Hα (Hidrogen alfa), O3 (Oxigen ionitzat 3) i S2 (Sofre 2), filtrant així la resta de la llum i la contaminació lumínica que no ens interessa.
1 Fotograma de 180 segons. Tal com surt
Mateix fotograma amb Histograma estirat
Un cop pre-processada la imatge, després d’integrar els 700 fotogrames s’obté una Nebulosa completament vermella, amb diferents tonalitats rosades (fotografia1). Aquesta és la imatge real que veuríem si poguéssim observar-la a ull nu. Els àtoms del gas d’Hidrogen alfa Ionitzat quan s’exciten amb la llum de les estrelles del centre de la Nebulosa emeten una llum vermella, igual que els gasos de Sofre 2 (per això aquest vermell tan intens).
El que s’ha fet és utilitzar una tècnica original del Telescopi Hubble (Paleta Hubble), que consisteix en redistribuir els canals RGB (Canal Vermell, Canal Verd i Canal Blau) de la imatge en els Tons dels Gasos Sofre 2 (vermell), Hidrogen alfa (verd) i Oxigen 3 (blau). En el cas del Telescopi Hubble aquesta redistribució es porta a terme per interès científic, però en el nostre cas és per interès estètic, ja que separa visualment els tres gasos en tres colors de manera molt més vistosa.
A més, per sintetitzar els colors dels gasos s’ha utilitzat una tècnica original del Sr. J. P. Metsavainio que consisteix en mapejar els tons per separat. La imatge obtinguda originalment (Imatge1) es separa en els tres Canals RGB (vermell , verd i blau) i després mitjançant diferents composicions de canals amb el programa Pixinsight obtenim els colors sintetitzats SHO (Sofre, Hidrogen i Oxigen) de la imatge final.
Canal R
Canal G
Canal B
Fotografia final amb el color Blau corresponent a O3, color Vermell corresponent a S2 i color Verd corresponent a Ha. El color dominant a part del Blau és el Groc que correspon a la combinació dels diferents gasos i els corresponents colors. Més contrast i molta més definició i sensació de profunditat.
Veient el resultat, em fascina plasmar en una imatge la immensitat de l’Univers d’un passat de bilions i bilions d’anys i compartir-la amb vosaltres. De fet aquesta imatge que ara podem gaudir, ha estat captada amb un sensor d’una càmera sensible als fotons, uns fotons que han estat viatjant a la velocitat de la llum, per l’espai en direcció nostre sortejant en la immensitat de l’Univers tota mena d’obstacles durant 4500 anys. Només fer-vos veure que és una imatge del passat, sí, del passat i sí, sembla màgia: aquesta imatge es va crear ara fa 4500 anys, coincidint amb els regnats dels primers Faraons de l’Antic Egipte i jo la vaig captar al pati de casa, ARA!!
Us estic convidant a viatjar al passat representat en una fotografia
L’autèntica travessa del descobriment no consisteix en explorar nous paisatges, sinó en veure’ls amb ulls nous (Marcel Proust).
Res no mor a l’Univers, tot el que hi esdevé no passa de simples transformacions (Pitàgores).
Si amb tot això he aconseguit obrir la vostre curiositat i una mica de fascinació, em dono per satisfet.
Fotografia 2. Centre de NGC 2244