M42 Gran Nebulosa D’Orió · NGC 1977 · Nebulosa del Corredor
La Gran Nebulosa d’Orió, coneguda com M42, és una nebulosa difusa, situada al sud del Cinturó d’Orió. És una de les més brillants i fotografiades que es coneixen i que es pot observar a ull nu.
Les Nebuloses
La Gran Nebulosa d’Orió es troba a 1.350 anys llum, i té un diàmetre de 24 anys llum. És un gran cúmul de gas i pols que presenta una gran formació d’estrelles i planetes. Els astrònoms hi han pogut observar discos protoplanetaris, nanes marrons i fortes turbulències de fins a 700.000 km/h en moviment de partícules de gas.
S’ha observat que la nebulosa té algunes zones verdoses, a més d’algunes regions vermelles i d’altres de blavoses amb tints violetes. La tonalitat vermella s’explica per l’emissió d’una combinació de línies de radiació de l’hidrogen H alfa. El color blau-violeta és el reflex de la radiació de les estrelles de tipus espectral (les més calentes de totes). El color verdós va suposar un autèntic mal de cap pels astrònoms durant bona part de començaments del segle XX, ja que cap de les línies espectrals conegudes podien explicar aquest color. Es va especular que podrien ser causades per un element nou desconegut fins ara (fins i tot es va anomenar Nebulium). Més tard, amb l’evolució del coneixement, es va descobrir que era causat per la transició d’un electró sobre un àtom d’oxigen doblement ionitzat (O3). Aquest tipus de radiació és impossible de reproduir als laboratoris.
La Nebulosa del Corredor és una nebulosa de reflexió (reflexa la llum de les estrelles), tot i que també conté una gran concentració complexa de núvols d’emissió i absorció. Està dins la Constel·lació d’Orió i a uns 1.600 anys llum de la Terra. Va ser descoberta per William Herschel l’any 1786.
Imatge 1. La Nebulosa del Corredor NGC 1977
El millor moment per observar-les és a principis d’hivern, finals de desembre, principi de gener. A l’hemisferi Nord, on ens trobem, mirant al Sud, al voltant de les dotze de la nit, busquem l’estrella més brillant del firmament, Sirius.. Prop seu veurem tres estrelles juntes de la mateixa intensitat, el Cinturó d’Orió. Per sota trobarem una estrella més brillant, juntament amb una de més tènue. És la Gran Nebulosa d’Orió.
Imatge 1. Stellarium amb les línies de constel·lacions i M42 emmarcat en vermell.
Imatge2. Ubicació de M42 més detallada.
FITXA TÈCNICA
La imatge ha estat presa durant la nit dels dia 18 de gener del 2021, des de Torroella de Montgrí amb un cel de contaminació lumínica 4.9 en l’escala Bortle (que va de 1 a 9), amb un telescopi refractor TS OPTICS apocromàtic de 714 mm de distància focal i 102 mm d’obertura, acoblant una càmera Mirrorless amb sensor Full Frame, de la marca CANON, model EOS R. S’ha utilitzat la tècnica d’apilament de fotogrames (pura matemàtica) aplicant el programa de processament d’imatges astronòmiques Pixinsight 1.8.9 Riple amb un total de 17 imatges de 500 segons
Per tal d’aconseguir temps d’exposició superiors als 15 segons sense moviment de les estrelles s’ha utilitzat una muntura equatorial de la marca SKYWATCHER model AZ-EQ6 PRO amb un guiatge automatitzat mitjançant una càmera planetària d’alta sensibilitat de la marca ZWO model ASI178MM sobre un segon telescopi de la marca SVBONY de 60 mm d’obertura i 240 mm de distància focal i el programa de seguiment PHD2guiding. Tot el conjunt solidari amb el telescopi principal.
S’ha aconseguit un total acumulat de 8.500 segons d’exposició, que equival a tenir la càmera apuntant a la Nebulosa durant 2,5 hores seguides i prendre una sola fotografia. Per obtenir aquests fotogrames s’ha utilitzat el programa automatitzat N.I.N.A. (Nighttime Imaging ‘N’ Astronomy An Astrophotography).
S’ha utilitzat un filtre de doble banda de la marca ZWO, model Duoband, especial per a càmeres CMOS
Fotograma de 500 segons, tal com surt.
Mateix fotograma amb Histograma estirat
Fotografia final amb el color Blau corresponent a O3, tènue color de fons vermellós amb Hidrogen. Més contrast i molta més definició i sensació de profunditat.
Veient el resultat, em fascina plasmar en una imatge la immensitat de l’Univers d’un passat de milers d’anys i compartir-la amb vosaltres. De fet aquesta imatge que ara podem gaudir, ha estat captada amb un sensor d’una càmera sensible als fotons, uns fotons que han estat viatjant a la velocitat de la llum, per l’espai en direcció nostre sortejant en la immensitat de l’Univers tota mena d’obstacles durant 1.350 anys. Només fer-vos veure que és una imatge del passat, sí, del passat i sí, sembla màgia: aquesta imatge es va crear ara fa 1.350 anys, coincidint amb el regnat dels últims reis visigots, i jo la vaig captar al pati de casa, ARA!!
Us estic convidant a viatjar al passat representat en una fotografia
“LÚnivers és com una caixa forta per la que hi ha una combinació per obrir-la. Però la combinació està guardada dins aquesta caixa forta” Peter De Vries
Si amb tot això he aconseguit obrir la vostre curiositat i una mica de fascinació, em dono per satisfet.
Centre de la Gran Nebulosa d’Orió.