Nebulosa Cap de Cavall IC434 · Nebulosa de la Flama NGC 2024
Aquestes dues nebuloses estan situades dins la Constel·lació d’Orió. Totes dues són nebuloses d’emissió i el seu nom popular té origen en la seva forma.
La Nebulosa
Les dues nebuloses es troben dins una regió d’hidrogen ionitzat, formant part del Cinturó d’Orió, juntament amb M42 i les estrelles més brillants Alnitak, Alnilam i Mintaka. És una zona amb moltes nebuloses, com ara la del Fantasma Càsper, la del cap de la Bruixa, la de l’Home Corrent…
Van ser descobertes per l’astrònom William Herschel, al 1786.
Estan situades a 1500 anys llum de la Terra, al sud de l’extrem esquerre del Cinturó d’Orió. Formen part del complex de núvols moleculars d’Orió que mesura aproximadament 3,5 anys llum d’ample. La nebulosa Cap de Cavall (IC434) és una nebulosa fosca i és visible per contrast, perquè apareix per davant de l’emissió de l’hidrogen ionitzat vermell del fons. La primera
vegada que va ser fotografiada fou a finals del segle XIX per Williamina Fleming, a l’observatori del Harvard College.
La nebulosa de la Flama (NGC2024) rep aquest nom per aparentar estar en flames degut a la lluminositat del color vermell dels àtoms d’hidrogen ionitzat. Està a prop de l’estrella més a l’est del Cinturó d’Ori
Fotografia 1. Nebuloses de la Flama i Cap de Cavall
Imatge 1. Stellarium amb constel·lacions gràfiques
Imatge 2. Vista simulada del cel a l’hivern, observant al Sud. Emmarcat en vermell les nebuloses.
FITXA TÈCNICA
La imatge ha estat presa durant les nits dels dies 6 i 13 de gener i 5 de febrer de 2022, des de Torroella de Montgrí amb un cel de contaminació lumínica 4.9 en l’escala Bortle (que va de 1 a 9), amb un telescopi Catadiòptric ROWE ACKERMAN SCHMIDT de 8 polzades i 400 mm de distància focal, de la marca CELESTRON i amb una càmera astronòmica en color marca ZWO model ASI294MC PRO refrigerada fins als vint graus sota zero. S’ha utilitzat la tècnica d’apilament de fotogrames (pura matemàtica) utilitzant el programa de processament d’imatges astronòmiques Pixinsight 1.8.1 Riple amb un total de 207 imatges de diferents temps d’exposició per tal d’optimitzar el Rang Dinàmic de la imatge final. Els fotogrames apilats han estat:
53 fotogrames de 30 segons
67 fotogrames de 60 segons
87 fotogrames de 180 segons
Per tal d’aconseguir temps d’exposició superiors als 15 segons sense moviment de les estrelles, s’ha utilitzat una muntura equatorial de la marca SKYWATCHER, model AZ-EQ6 PRO, amb un guiatge automatitzat mitjançant una càmera planetària d’alta sensibilitat de la marca ZWO, model ASI120MC, sobre un segon telescopi de la marca SVBONY de 60 mm d’obertura i 240 mm de distància focal i el programa de seguiment PHD2guiding. Tot el conjunt solidari amb el telescopi principal.
S’ha aconseguit un total acumulat de 21.270 segons d’exposició que equival a tenir la càmera apuntant a les Nebuloses durant aproximadament 6 hores seguides i prendre una sola fotografia. Per prendre aquests fotogrames s’ha utilitzat el programa automatitzat N.I.N.A. (Nighttime Imaging ‘N’ Astronomy An Astrophotography).
S’ha utilitzat un filtre de banda estreta de tres bandes (IDAS NBZ), deixant passar només l’espectre electromagnètic dels gasos ionitzats corresponent a Hα (Hidrogen alfa), O3 (Oxigen ionitzat 3) i S2 (Sofre 2), filtrant així la resta de la llum i la contaminació lumínica que no ens interessa.
Un cop pre-processada la imatge, després d’integrar els 207 fotogrames , obtenim unes Nebuloses completament vermelles, amb diferents tonalitats rosades (fotografia1). Aquesta és la imatge real que veuríem si poguéssim observar-les a ull nu. Els àtoms del gas d’Hidrogen alfa Ionitzat quan s’exciten amb la llum de les estrelles del centre de les Nebuloses emeten una llum vermella, igual que els gasos de Sofre 2 (per això aquest vermell tan intens).
1 Fotograma de 180 segons. Tal com surt
Mateix fotograma amb Histograma estirat
Fotografia final amb el color vermell corresponent al Gas d’Hidrogen ionitzat, el color blau correspon a l’Oxigen.
Veient el resultat, em fascina plasmar en una imatge la immensitat de l’Univers d’un passat de milers d’anys i compartir-la amb vosaltres. De fet aquesta imatge que ara podem gaudir, ha estat captada amb un sensor d’una càmera sensible als fotons, uns fotons que han estat viatjant a la velocitat de la llum, per l’espai en direcció nostre sortejant en la immensitat de l’Univers tota mena d’obstacles durant 1.500 anys.
Només fer-vos veure que és una imatge del passat, sí, del passat, i sí, sembla màgia: aquesta imatge es va crear ara fa 1.500 anys, coincidint amb la dominació dels reis visigots a la Península Ibèrica., i jo la vaig captar al pati de casa, ARA!!
Us estic convidant a viatjar al passat representat en una fotografia “Mira les estrelles i no els teus peus! Intenta donar sentit al que veus i pregunta’t per què existeix. Sigues curiós.“
Stephen Hawkins
Si amb tot això he aconseguit obrir la vostre curiositat i una mica de fascinació, em dono per satisfet
Fotografia 2. La Flama I Cap de Cavall