M13 Gran Cúmul d’Hèrcules
Cúmul format per una gran quantitat d’estrelles gegants vermelles. Es calcula que la seva lluminositat és similar a la de 500.000 sols.
El Cúmul
Es troba a 22.200 anys llum de la Terra, dins la Constel·lació d’Hèrcules, i conté unes 300.000 estrelles. Té uns 11.700 anys d’antiguitat i un diàmetre de 150 anys llum.
Va ser descobert per l’astrònom anglès Edmond Halley, l’any 1714. Al 1974, des del radiotelescopi d’Arecibo (Puerto Rico) es va enviar un missatge xifrat en direcció a M13 amb dades del nostre planeta i de l’ésser humà, amb l’objectiu de contactar amb una hipotètica civilització extraterrestre. El missatge trigarà uns 25.000 anys en arribar-hi, i, suposant que algú el rebi, el sàpiga interpretar i ens vulgui contestar, trigarà 25.000 anys en tornar a la Terra.
Observant amb deteniment la imatge final, a la part dreta, veurem dues galàxies, NGC 6207 (més visible) i IC 4617. Són dues galàxies espiral, i es troben a 30 i 489 milions d’anys llum de la Terra, respectivament. L’estrella més brillant s’anomena HD 150998, i és una gegant vermella. (Imatge1)
Imatge 1. Dues Galàxies mes llunyanes IC 4617 i NGC 6207
El Cúmul es pot observar a ull nu, tot i que es troba en el límit de la percepció visual. A l’hemisferi nord, la millor època per observar-lo és a l’estiu. Per situar-lo cal saber que a les 12 de la nit queda pràcticament al zenit, entre la línia imaginària que uniria les estrelles Vega i Arcturus, dues de les estrelles més brillants del firmament (magnitud 0 i 0,15 respectivament).
Imatge 1. Stellarium amb constel·lacions gràfiques
Imatge3. Vista simulada del cel a l’hivern, observant al Sud. Emmarcat en Blau el Gran Cúmul d’Hèrcules
FITXA TÈCNICA
La imatge ha estat presa durant la nit del 7 de juliol de 2021, des de Torroella de Montgrí amb un cel de contaminació lumínica 4.9 en l’escala Bortle (que va de 1 a 9), amb un telescopi catadiòptric CELESTRON, model ROWE-ACKERMANN SCHMIDT, de 8 polzades i una distància focal de 400 mm, acoblant una càmera astronòmica de la marca ZWO, model ASI178MC. S’ha utilitzat la tècnica d’apilament de fotogrames (pura matemàtica) aplicant el programa de processament d’imatges astronòmiques Pixinsight 1.8.9 Riple amb un total de 180 imatges de 15
Per tal d’aconseguir temps d’exposició de 15 segons sense moviment de les estrelles s’ha utilitzat una muntura equatorial de la marca SKYWATCHER model AZ-EQ6 PRO amb un guiatge automatitzat mitjançant una càmera planetària d’alta sensibilitat de la marca ZWO model ASI178MM sobre un segon telescopi de la marca SVBONY de 60 mm d’obertura i 240 mm de distància focal i el programa de seguiment PHD2guiding. Tot el conjunt solidari amb el telescopi principal.
S’ha aconseguit un total acumulat de 45 minuts segons d’exposició. Per obtenir aquests fotogrames s’ha utilitzat el programa automatitzat N.I.N.A. (Nighttime Imaging ‘N’ Astronomy An Astrophotography).
S’ha utilitzat un filtre de tall de la marca Baader, model UV/IR CUT Neodimium.
1 Fotograma de 180 segons. Tal com surt
Mateix fotograma amb Histograma estirat
Imatge 4. EL Centre, impressionant quantitat d’estrelles.
Veient el resultat, em fascina plasmar en una imatge la immensitat de l’Univers d’un passat de milers d’anys i compartir-la amb vosaltres. De fet aquesta imatge que ara podem gaudir, ha estat captada amb un sensor d’una càmera sensible als fotons, uns fotons que han estat viatjant a la velocitat de la llum, per l’espai en direcció nostre sortejant en la immensitat de l’Univers tota mena d’obstacles durant 22.200 anys. Només fer-vos veure que és una imatge del passat, sí, del passat i sí, sembla màgia: aquesta imatge es va crear ara fa 22.200 anys, coincidint amb els caçadors del Paleolític habitant a les Coves d’Altamira, i jo la vaig captar al pati de casa, ARA!!
Us estic convidant a viatjar al passat representat en una fotografia
“La nostra fantàstica civilització ha perdut contacte amb la natura, sobretot i casi completament amb la nit”
Henry Beston
Si amb tot això he aconseguit obrir la vostre curiositat i una mica de fascinació, em dono per satisfet.
Imatge 5. Centre de el Gran Cúmul d’Hèrcules