Els Pilars de la Creació

La Nebulosa de l’Àliga, anomenada així perquè s’assembla a una Àliga amb les ales desplegades, és part de l’objecte Messier M16 i està conformada per una nebulosa i un cúmul estel·lar obert associat, anomenat NGC6611.

M16 està al límit de la Constel·lació de la Serp. La millor època per observar-la és a l’estiu, a les mitjanits del mes de Juliol, mirant cap al sud, a uns 30º per sobre de l’horitzó. Per localitzar-la cal buscar les estrelles Altair, que trobarem mirant al sud-est, alta en el firmament, i Antares, que està baixa en el firmament, mirant sud, sud-oest, i que presenta una tonalitat groguenca. La nebulosa es troba al centre de la línia imaginària que uneix aquestes dues estrelles.

La Nebulosa

Dins la nebulosa de l’Àliga trobem els anomenats Pilars de la Creació, una de les imatges més populars obtingudes pel telescopi espacial Hubble. És una nebulosa brillant d’emissió que es troba a 7.000 anys llum de la Terra (de fet s’està allunyant a una velocitat de 64.800 km/h), i té una antiguitat de 5.500 milions d’anys. També hi trobem un Cúmul obert que es creu que conté unes 8100 estrelles, amb una antiguitat d’entre 1 I 2 milions d’anys. Els Pilars de la Creació rep el nom pel fet de ser uns grans núvols de gas en forma de pilars, on naixen estrelles joves.

Charles Messier, al 1764, va ser capaç de distingir dins de M16 el cúmul d’estrelles I la nebulosa dels Pilars de la Creació I la nebulosa La Gran Torre.

Si ens fixem en la fotografia 1, veurem que al llarg de l’estructura de La Gran Torre hi ha petites protuberàncies I àrees de material que sembla que s’estiguin desprenent de l’estructura principal. Són regions de naixement d’estrelles amb una mida similar al del nostre Sistema Solar. Són aquestes estrelles acabades de formar les responsables de l’aspecte d’aquesta regió de la nebulosa de l’Àliga, perquè la llum ultraviolada que emeten està erosionant tot el que les envolta

Fotografia 1. La Gran Torre

Imatge 1. Stellarium amb constel·lacions gràfiques

Imatge3. Vista simulada del cel a l’hivern, observant al Sud. Emmarcat en Vermell la Nebulosa M16.

FITXA TÈCNICA

La imatge ha estat presa durant les nits dels dies 27 d’abril, 10 i 11 de maig del 2022, des de Torroella de Montgrí amb un cel de contaminació lumínica 4.9 en l’escala Bortle (que va de 1 a 9), amb un telescopi Catadiòptric ROWE ACKERMAN SCHMIDT de 8 polzades i 400 mm de distància focal, de la marca CELESTRON i amb una càmera astronòmica monocrom marca ZWO model ASI178MM. S’ha utilitzat la tècnica d’apilament de fotogrames (pura matemàtica) utilitzant el programa de processament d’imatges astronòmiques Pixinsight 1.8.1 Riple amb un total de 404 imatges de 60 segons

Per tal d’aconseguir temps d’exposició superiors als 15 segons sense moviment de les estrelles s’ha utilitzat una muntura equatorial de la marca SKYWATCHER model AZ-EQ6 PRO amb un guiatge automatitzat mitjançant una càmera planetària d’alta sensibilitat de la marca ZWO model ASI120MC sobre un segon telescopi de la marca SVBONY de 60 mm d’obertura i 240 mm de distància focal i el programa de seguiment PHD2guiding. Tot el conjunt solidari amb el telescopi principal.

S’ha aconseguit un total acumulat de 24.240 segons d’exposició que equival a tenir la càmera apuntant a la Nebulosa durant aproximadament 7 hores seguides i prendre una sola fotografia. Perprendre aquests fotogrames s’ha utilitzat el programa automatitzat N.I.N.A. (Nighttime Imaging ‘N’ Astronomy An Astrophotography). S’ha utilitzat tres filtres de banda ampla per als diferents canals RGB (vermell, verd i blau).

Un cop pre-processada la imatge, després d’integrar els 404 fotogrames s’obté una Nebulosa completament vermella, amb diferents tonalitats rosades. Aquesta és la imatge real que veuríem si poguéssim observar-la a ull nu. Els àtoms del gas d’Hidrogen alfa Ionitzat quan s’exciten amb la llum de les estrelles del centre de la Nebulosa emeten una llum vermella, igual que els gasos de Sofre 2 (per això aquest vermell tan intens).

1 Fotograma de 180 segons. Tal com surt

Mateix fotograma amb Histograma estirat

El que s’ha fet és utilitzar una tècnica original del Telescopi Hubble (Paleta Hubble), que consisteix en redistribuir els canals RGB (Canal Vermell, Canal Verd i Canal Blau) de la imatge en els Tons dels Gasos Sofre 2 (vermell), Hidrogen alfa (verd) i Oxigen 3 (blau). En el cas del Telescopi Hubble aquesta redistribució es porta a terme per interès científic, però en el nostre cas és per interès estètic, ja que separa visualment els tres gasos en tres colors de manera molt més vistosa.

A més, per sintetitzar els colors dels gasos s’ha utilitzat una tècnica original del Sr. J. P. Metsavainio que consisteix en mapejar els tons per separat. Les tres imatges obtingudes dels tres canals RGB es combinen mitjançant diferents composicions de canals amb el programa Pixinsight obtenim els colors sintetitzats SHO (Sofre, Hidrogen i Oxigen) de la imatge final.

Canal R

Canal G

Canal B

Fotografia final mapejada amb el color Blau corresponent a O3, color Vermell corresponent a S2 i color Verd corresponent a Hα..

El color dominant a part del Blau es el Groc que correspon a la combinació dels diferents gasos i els corresponents colors. Més contrast i molta més definició i sensació de profunditat

Veient el resultat, em fascina plasmar en una imatge la immensitat de l’Univers d’un passat de bilions i bilions d’anys i compartir-la amb vosaltres. De fet aquesta imatge que ara podem gaudir, ha estat captada amb un sensor d’una càmera sensible als fotons, uns fotons que han estat viatjant a la velocitat de la llum, per l’espai en direcció nostre sortejant en la immensitat de l’Univers tota mena d’obstacles durant 7.000 anys. Només fer-vos veure que és una imatge del passat, sí, del passat i sí, sembla màgia: aquesta imatge es va crear ara fa 7.000 anys, coincidint amb les darreres civilitzacions Neolítiques, en el moment de la invenció de la roda i difusió de la proto-escriptura i jo la vaig captar al pati de casa, ARA!!

Us estic convidant a viatjar al passat representat en una fotografia “El cosmos és tot allò que és, tot allò que va ser i tot allò que serà. Les nostres contemplacions més lleugeres del cosmos ens fan estremir: sentim com un pessigolleig ens omple els nervis, una veu muda, una lleugera sensació com d’un record llunyà o com si caiéssim des de gran altura, Sabem que ens apropem al més gran dels misteris”

Carl Sagan

Si amb tot això he aconseguit obrir la vostre curiositat i una mica de fascinació, em dono per satisfet

Fotografia 2. Pilars de la Creació I La Gran Torre