M27 Nebulosa Dumbbell

A una distància de 1.250 anys llum de la Terra, té una antiguitat estimada d’entre 3.000 i 4.000 anys. Les nebuloses planetàries estan formades per un embolcall brillant en expansió de plasma i gas ionitzat, expulsats per l’explosió d’una estrella vermella en els últims moments de la seva vida. Si mirem atentament la imatge, al centre veurem l’estrella causant d’aquest embolcall. A vegades també són provocades per estrelles binàries que s’atrauen mútuament, desprenent-se el gas d’una d’elles, com ara la Nebulosa Ull de Gat (NCG 6543). El color blau intens és degut a l’oxigen doblement ionitzat. També veiem quatre braços vermells, en forma de X, compostos per hidrogen alfa (Hα) i sofre 2 (S²). S’estima que d’aquí a 50.000 anys quedarà dissipada a l’espai, igual al que li passarà al nostre Sol en la seva etapa final.

El millor moment per observar la Nebulosa Dumbbel és a l’estiu, al mes d’agost. Des d’on ens trobem, a l’hemisferi Nord, mirant al sud a les 12 de la nit, la localitzem a 20º per sota del zenit, molt alta al firmament.

Imatge 1. Stellarium amb les línies de constel·lacions, amb M27 emmarcada en vermell.

Imatge 2. Ubicació de M27 més detallada

La imatge ha estat presa durant les nits dels dies 2, 3,5, 8, 9, 10, 11, 12 i 16 de juliol del 2022, des de Torroella de Montgrí amb un cel de contaminació lumínica 4.9 en l’escala Bortle (que va de 1 a 9), amb un telescopi catadiòptric, model ROWE-ACKERMANN SCHMIDT, de 8 polzades i una distància focal de 400 mm, acoblant una càmera astronòmica, de la marca ZWO, model ASI178MM. S’ha utilitzat la tècnica d’apilament de fotogrames (pura matemàtica) aplicant el programa de processament d’imatges astronòmiques Pixinsight 1.8.9 Riple amb un total de 1962 imatges de diferents temps d’exposició per poder obtenir un rang dinàmic adequat a les característiques de la imatge que volem captar, per l’alta lluminositat del centre de la nebulosa. Així doncs, tenim:

Per tal d’aconseguir temps d’exposició superiors als 15 segons sense moviment de les estrelles s’ha utilitzat una muntura equatorial de la marca SKYWATCHER model AZ-EQ6 PRO amb un guiatge automatitzat mitjançant una càmera planetària d’alta sensibilitat de la marca ZWO model ASI178MC sobre un segon telescopi de la marca SVBONY de 60 mm d’obertura i 240 mm de distància focal i el programa de seguiment PHD2guiding. Tot el conjunt solidari amb el telescopi principal.

S’ha aconseguit un total acumulat de 108.090 segons d’exposició, que equival a tenir la càmera apuntant a la Nebulosa durant aproximadament 30 hores seguides i prendre una sola fotografia. Per obtenir aquests fotogrames s’ha utilitzat el programa automatitzat N.I.N.A. (Nighttime Imaging ‘N’ Astronomy An Astrophotography).

S’han utilitzat quatre filtres de banda estreta d’alta velocitat, tres filtres de banda ampla de color canals RGB i un filtre de tall UV/IR Cut, tots de la marca Baader. Els quatre filtres de banda estreta corresponen a l’espectre electromagnètic de l’Hα, O³, S² i Hβ, respectivament, per obtenir quatre imatges diferents per recombinar- les després en una paleta bicolor HαSOOHβ, és a dir, assignant el canal R (vermell) a una combinació de l’Hα i el S², el canal G (verd) a l’O³ i el canal B (blau) també a l’O³ i a l’Hβ, obtenint així una imatge final RGB (amb els tres colors). Els tres filtres de banda ampla i el filtre de tall bàsicament s’utilitza per obtenir unes estrelles amb colors equilibrats.

El blau intens, intern i extern, de la nebulosa, s’ha obtingut gràcies als filtres d’O³ i Hβ i uns temps d’exposició alts. Els gasos exteriors són molt difícils de fotografiar.

Fotograma de 300 segons, tal com surt.

Mateix fotograma amb Histograma estirat