M33 Galàxia del Triangle
Situada a la Constel·lació del Triangle, d’on pren el nom. La Galàxia del Triangle. Juntament amb la Galàxia Andròmeda M31, són les úniques galàxies visibles a ull nu en una nit clara.
La Galàxia
Fou descoberta l’any 1654 per l’astrònom italià Giovanni Batista Hodiema i Charles Messier la va catalogar el 25 d’agost del 1764. El més destacat pels experts és que M33 és un autèntic formiguer d’estrelles naixents. Mesura 60.000 anys llum de llarg, la meitat de la nostra galàxia, però, recents estudis amb l’infraroig mostren que és més gran del que es pot apreciar dins l’aspecte visible, arribant els núvols de pols d’hidrogen neutre fins a M31, la Galàxia Andròmeda, del que es desprèn que estan interactuant i que en un futur col·lisionaran, juntament amb la nostra galàxia, la Via Làctia.
Aquestes tres galàxies formen part d’un conjunt de com a mínim 1.300 galàxies, conegut com a Cúmul de la Verge. M33 està a 2,8 milions d’anys llum de distància de la Terra i la podem observar en un pla perfectament perpendicular al nostre. Per això els braços espirals de la galàxia es veuen tan clarament a la fotografia final. Les zones vermelles corresponen a regions d’hidrogen ionitzat, grans cúmuls de formació d’estrelles.
Imatge 1. En Magenta zones d’Hidrògen de formacions d’estrelles NGC 604.
M33 es pot observar fàcilment durant gran part de l’any a l’hemisferi Nord. El millor moment però, és a la tardor, durant els dies de Novembre. Observant el cel a la mitja nit, justament al Sud està a uns 80ª sobre l’horitzó, dins la constel·lació del Triangle.
Imatge 1. Stellarium amb constel·lacions gràfiques
Imatge3. Vista simulada del cel a l’hivern, observant al Sud. Emmarcat en Blau la Galàxia M33
FITXA TÈCNICA
La imatge ha estat presa durant les nits dels dies 10, 14 i 15 d’octubre de 2021, des de Torroella de Montgrí amb un cel de contaminació lumínica 4.9 en l’escala Bortle (que va de 1 a 9), amb un telescopi catadiòptric, model ROWE-ACKERMANN SCHMIDT, de 8 polzades i una distància focal de 400 mm, acoblant una càmera astronòmica, de la marca ZWO, model ASI178MM. S’ha utilitzat la tècnica d’apilament de fotogrames (pura matemàtica) aplicant el programa de processament d’imatges astronòmiques Pixinsight 1.8.9 Riple amb un total de 90 imatges de 300 segons d’exposició.
Per tal d’aconseguir temps d’exposició superiors als 15 segons sense moviment de les estrelles s’ha utilitzat una muntura equatorial de la marca SKYWATCHER model AZ-EQ6 PRO amb un guiatge automatitzat mitjançant una càmera planetària d’alta sensibilitat de la marca ZWO model ASI178MM sobre un segon telescopi de la marca SVBONY de 60 mm d’obertura i 240 mm de distància focal i el programa de seguiment PHD2guiding. Tot el conjunt solidari amb el telescopi principal.
S’ha obtingut un total acumulat de 27.000 segons d’exposició, que equival a tenir la càmera apuntant a la Galàxia durant 7,5 hores seguides i prendre una sola fotografia. Per obtenir aquests fotogrames s’ha utilitzat el programa automatitzat N.I.N.A. (Nighttime Imaging ‘N’ Astronomy An Astrophotography).
S’han utilitzat tres filtres de banda estreta Hidrogen alfa, Sofre 2 i Oxigen 3. S’ha treballat amb una paleta de colors anomenada HOS, utilitzada per primera vegada a l’observatori Canadà-França-Hawai Telescope (CFHT). Es tracta d’una paleta de fals color, molt utilitzada per diferenciar les estructures d’alguns astres, i consisteix en mapejar el canal vermell amb el filtre d’Hidrogen alfa, el canal verd amb el filtre d’Oxigen 3 i el canal blau amb el filtre de Sofre 2. Com es veu a la fotografia final les estructures queden remarcades amb colors magenta.
1 Fotograma de 300 segons. Tal com surt
Mateix fotograma amb Histograma estirat
Fotografia final amb el color Magenta a diferents estructures de formació d’estrelles. Molt més contrast i molta més definició i sensació de profunditat
Veient el resultat, em fascina plasmar en una imatge la immensitat de l’Univers d’un passat de bilions i bilions d’anys i compartir-la amb vosaltres. De fet aquesta imatge que ara podem gaudir, ha estat captada amb un sensor d’una càmera sensible als fotons, uns fotons que han estat viatjant a la velocitat de la llum, per l’espai en direcció nostre sortejant en la immensitat de l’Univers tota mena d’obstacles durant 2,8 milions d’anys. Només fer-vos veure que és una imatge del passat, sí, del passat i sí, sembla màgia: aquesta imatge es va crear ara fa 2,8 milions d’anys, coincidint aproximadament amb el moment en que l’Homo Habilis va sorgir a l’Àfrica i jo la vaig captar al pati de casa, ARA!!
Us estic convidant a viatjar al passat representat en una fotografia
“El cosmos és tot allò que és, tot allò que va ser i tot allò que serà. Les nostres contemplacions més lleugeres del cosmos ens fan estremir: sentim com un pessigolleig ens omple els nervis, una veu muda, una lleugera sensació com d’un record llunyà o com si caiéssim des de gran altura, Sabem que ens apropem al més gran dels misteris”Carl Sagan
Si amb tot això he aconseguit obrir la vostre curiositat i una mica de fascinació, em dono per satisfet.
Fotografia 2. Centre de la Galaxia